Blanca Serres arrencava l’acte a les 19 h i es va plantejar, en aquesta ocasió, una pregunta a la reflexió: Què deuen pensar de les professons catòliques, les persones que són de fora, que tenen altres creences o que no creuen en res?

Tot seguit, Jordi Rovira va dur a terme la recitació del text de Babel. Que va donar pas a l’inici del diàleg al voltant de la Setmana Santa catòlica, moderat per la presentadora de l’acte i amb la participació de:

Courem l’acte amb la lectura de la pregària interreligiosa, partint de la Pentecosta, amb Jordi Rovira. Les paraules del president i benedicció final amb el consiliari Mn. Ignasi Durany.

Fotos: @jordi_granero

Des de la segona meitat de la dècada del 1980 la Germandat ha hagut de fer un important esforç per restaurar i rehabilitar l’església de Sant Miquel del Pla de Tarragona, on s’hi ha ubicat molta part de la infraestructura logística i, on es porten a terme els principals actes de caire cultural i social que s’organitzen. Avui en dia s’hi troben instal·lats i exposats, els tres misteris de la Germandat i s’hi realitzen alguns actes propis de la Setmana Santa, i actes culturals al llarg de l’any. Tot i el seu avançat estat de recuperació la totalitat del seu condicionament no han estat del tot acabat.

L’església de Sant Miquel del Pla de Tarragona, deu el seu nom al lloc on es troba (el pla que quedà format amb la construcció del Fòrum provincial romà), està situada al nucli antic de la ciutat, i amb accés des de la petita plaça que porta el seu nom i envoltada pels carrers d’en Gai, del Notari Albinyana i per la part posterior la nova plaça sorgida de l’enderroc dels habitatges allí existents, nomenada la Plaça dels Natzarens. L’edificació actual correspon al segle XVIII i consta d’una nau central amb volta de canó a la qual es disposen en sentit longitudinal un seguit de capelles, que formen un conjunt quasi rectangular d’uns 26×17 metres, completat amb una sagrista en forma de L al costat dret de la l’altar major.

📹 Martí Sans

Les prop de 160 persones que van assistir hi van descobrir la participació de més de 30 col·laboradors i l’exercici d’improvisació de la Jove Companyia de Dansa Amaia Dorronsoro

El passat 28 de març, Dimarts de Passió, la Reial Germandat de Jesús Natzarè va presentar l’opuscle d’aquest any en un acte social conduït pel natzarè Joan Sala, amb la participació del Sr. Ramon Giner Filella i de la Jove Companyia de Dansa Amaia Dorronsoro. Va ser a les 19 h de la tarda a l’església de Sant Miquel del Pla de Tarragona.

Joan Sala arrencava l’acte recordant els grans passos endavant que l’entitat ha realitzat per la Setmana Santa i la realitat social i cultural de Tarragona com ara l’ajuda dispensada a través de la secció de Socors Mutus, la trajectòria de l’únic pas, el Natzarè, que sempre s’ha portat a espatlles garantint la tradició tarragonina dels ganxos i els tortells, la creació pionera d’una banda de tambors i cornetes pròpia que ha donat pas, més tard, a la inclusió d’altres instruments i l’impuls de la banda infantil. Una germandat que va decidir, polèmica inclosa, pujar el Natzarè a pas lent a la Recollida de Passos, que va creure en un cor d’aspirants per acompanyar els seus misteris i que omplia la Rambla Nova de natzarens any rere any. Joan Sala va emfatitzar també l’impuls que l’entitat ha donat a la dona per encarar un futur que és amb ella o no és.

Acte seguit, a la presentació es va sumar l’inspirador de la proposta natzarena per l’opuscle d’enguany, el fotògraf tarragoní Ramon Giner. La idea va néixer durant el 2022, arrel de l’experiència 68+1, de la que Giner en va ser l’artífex, que implicava diferents artistes i creatius tarragonins convidats a fer una aportació lliure a partir d’una fotografia. Aquest treball va culminar en un llibre solidari, triat per commemorar el 20è aniversari de la Clínica Curull. Després arribaria també l’exposició fotogràfica Setmana Santa Cara B.

Seguint aquesta empremta, Ram Giner i Junta Directiva de la Germandat van seleccionar 15 imatges que poguessin servir per il·lustrar de forma contemporània les diferents estacions del Via Crucis de Jesús. Les fotografies volen plasmar conceptes o idees lligats a la Passió de Crist, però des d’una perspectiva propera que s’encavalca amb “el camí de creu” que les persones vivim en moments puntuals i íntims de la nostra vida o potser durant tota ella.

Aquestes imatges es van fer arribar a tarragonins i tarragonines de diferents àmbits socials i professionals i van ser convidats a fer una aportació lliure a partir d’una d’elles. Sense més condicions, l’opuscle 2023 incorpora totes aquestes respostes lliures i íntimes rebudes a través de trenta col·laboradors: homes i dones, creients i no creients, dos autors per cada estació. L’exercici del “Vita Crucis” natzarè és, doncs, una experiència que incorpora els textos tradicionals i propis del Via Crucis, la mirada personal del fotògraf i la perspectiva polièdrica d’un conjunt de persones que, com passa quan els misteris surten al carrer en professó, viuen i senten la Setmana Santa de Tarragona des de perspectives diferents. No hi ha dos iguals.

Han participat al “Vita Crucis” el tècnic en formació continuada Gerard Sala, l’arqueòloga Imma Teixell, el periodista Enric Garcia, el professor Pere Navarro, la periodista Anna Robert, l’exjugador de voleibol Aleksandar Stevovski, la ballarina i coreògrafa Amaia Dorronsoro, el doctor en química F. Xavier Rius, el professor i coach Albert Valldosera, el prevere Mn. Ignasi Durany, l’arquitecta Anna Saballs, la inspectora d’educació Rosa Mª Codines, el fotògraf i psicòleg Isaias Mena, la mestra Mònica Farreró, l’enginyer i músic Jordi Anglès, la periodista Tere Ortega, el teòleg Jordi Guàrdia, la dissenyadora gràfica Annelie Bäder, la soprano Marta Mathéu, el fotògraf David Oliete, el prevere Mn. Josep Pascual, l’estudiant Maria Soria, la presidenta de l’esbart Santa Tecla Rosa Llorach, el baríton Àngel Òdena, l’arquitecta i fotògrafa Cristina Serra, la grallera i mestra Roser Olivé, l’escriptor Joan Cavallé, la psicòloga Inés Virgili i els metges ginecòlegs Miriam De La Flor i Jordi Sentís. L’acte va servir per agrair la seva participació desinteressada i la qualitat de la seva implicació.

Però la idea del “Vita Crucis” natzarè encara va anar més enllà. La Jove Companyia de Dansa Amaia Dorronsoro, formada per ballarins d’entre 14 i 17 anys, va rebre també les imatges que il·lustraven les 15 estacions i a partir d’elles i després d’un treball d’interiorització i expressió corporal van idear una coreografia que va ser presentada durant la presentació, generant un espai de meditació de 10 minuts en els que música, dansa i imatge es van confabular per endinsar el públic una experiència d’introspecció plena d’emoció.

Durant l’acte es van lliurar bolígrafs i fulls de la mida d’un pam, la mida de l’opuscle natzarè, per fer partícips a tots els presents en la confecció inacabable d’aquest opuscle. Lliurement, el públic podia escriure o dibuixar quelcom inspirat per les imatges de la presentació. Les aportacions entregades serviran per ambientar l’espai de pregària i reflexió que la Reial Germandat de Jesús Natzarè organitza a Sant Miquel del Pla cada Dijous Sant.

Va cloure l’acte el president de la Germandat, Ferran Torner, desitjant una molt bona Setmana Santa a tota la ciutat i agraint aquest “exercici participatiu, fruit de l’esforç de molts voluntaris, anunciants i col·laboradors, que han apostat per donar mostra de la diversitat de ressonàncies que brollen d’un mateix fet.”

Per molts anys i enhorabona!

Les 90 persones que hi van assistir van poder gaudir d’un tast de bacallà amb carxofes i ou dur, bunyols de bacallà i bunyols de vent.

El passat 5 d’abril, Dimarts de Passió, la Reial Germandat de Jesús Natzarè va presentar l’opuscle d’aquest any en un acte social on la cuina tradicional i la religiositat pròpia de la nostra Setmana Santa es van fer presents.

A sala, Mallol oferia a fins a 6 comensals les diferents creacions culinàries, esdevenint oportunitats per conversar i reflexionar sobre diferents aspectes de l’àmbit alimentari a la nostra cultura.
A taula, Mn. Antoni Pérez de Mendiguren i Maite Muñoz van desvetllar la perspectiva espiritual dels aliments propis del poble d’Israel i el sentit de les prescripcions que hem heretat entorn aquests dies Sants.
Gemma Pedrola i Sergi Baches van seure a les taules de Sant Miquel per compartir diferents anècdotes vinculades a l’experiència processional i el menjar, moltes d’elles instaurades espontàniament per fer caliu entre els portants o músics, experiències que ens poden remetre també a l’estil de vida de Jesús, qui seia a taula amb els amics i es preocupava perquè tothom tingués per menjar aliments senzills, a l’abast, de proximitat.
Per últim, el restaurant natzarè va convidar l’Adolf Quetcuti i la Teresa Solé, uns comensals que reflexionaren sobre la rellevància de la reunió al voltant de l’àpat a la nostra cultura i sobre el fet de la resurrecció, missatge dolç i esperançador de la Setmana Santa, representat en els postres tradicionals, com la Mona de Pasqua i la figura del padrí de bateig.

Un cop presentat aquest menú especial, el nou president de l’entitat, Ferran Torner, va recordar als assistents les dificultats que la Setmana Santa continua vivint arrel de la crisi sanitària, i va agrair l’esforç de tots els que continuen treballant i esforçant-se per retornar a les nostres festes la dignitat i la calidesa que es mereixen.
En finalitzar l’acte, els assistents van poder recollir un tast de bacallà amb carxofa i ou dur, bunyols de bacallà i bunyols de vent, una mostra culinària que els xefs havien pre-elaborat a les cuines de l’escola de formació ocupacional Royal Escola de Formació.